J.M.Pujol: ´El teatre independent català va ser una aventura heroica´
El dramaturg Josep Maria Pujol, autor d'"El cant de les sirenes", una repassada personal de la història del teatre independent a Catalunya, ha considerat avui que aquest moviment va ser una "aventura positiva, admirable i heroica".
EFE Entre 1955 i 1990, aquesta aventura heroica, segons l'autor del llibre, publicat per Edicions 62, "es va fer sense diners, sense possibilitats i contra la censura, una censura molt dura".
Pujol (Barcelona, 1924) ha assenyalat que el teatre independent "va ser un dels catalitzadors de la vida cultural catalana del franquisme".
El dramaturg, que va ser cirurgià de l'aparell locomotor a l'Hospital Clínic i que ja està jubilat, ha situat la seva "petita i personal crònica del teatre independent a Catalunya entre 1955 i 1990".
La dura censura franquista, ha assegurat, "desmoralitzava a més d'un, fins al punt d'arribar a decidir dedicar-se a una altra cosa".
Com a exemple, relata en el llibre la que va patir ell mateix com a autor de teatre en el I Festival Internacional de Sant Sebastià, el 1970, conegut amb el nom de Festival Zero.
En aquest festival va presentar l'obra "Kux my Lord!", que portava un títol enigmàtic amb "la intenció de burlar la perspicaç censura" i que ocultava una paròdia sobre la rebel·lió dels actors contra un director anacrònic.
El director de teatre Ricard Salvat va elegir aquesta obra per representar-la amb la companyia Adrià Gual en el festival basc i l'obra, encara que va intentar sortejar la censura, va rebre "la prohibició de Madrid", cosa que va originar l'ocupació de l'escenari, com a protesta, per part de tres-centes persones, un dia abans de la clausura del festival.
Així ho relata el metge i dramaturg en el seu llibre, en què es refereix a altres episodis de censura i qui es refereix al cas de "Kux my Lord!" com "una d'aquelles coses que marquen un moviment cultural".
La crònica de Pujol no deixa de banda les dificultats de la censura, ni els èxits compartits, ni les picabaralles internes, ni les controvèrsies amb la crítica, ni la formació de grups teatrals principals, ni les crisis que van portar a dissoldre'ls.
El teatre independent català, segons l'opinió de Pujol, "va començar com un repte de la burgesia il·lustrada, amb candor i repte en un país sense Estat i sense presència econòmica".
"El cant de les sirenes" s'enriqueix amb un llarg epíleg en el qual Pujol enllaça la fi del teatre independent amb el naixement del Teatre Nacional de Catalunya, confeccionat amb entrevistes que l'autor va mantenir amb el seu principal protagonista, Josep M. Flotats.
Segons la seva opinió, Flotats va arribar a Barcelona com a metàfora de la Revolució Francesa i de Napoleó, "qui va ser el que va acabar amb ella".
L'autor assenyala en el text que la mateixa cúpula política que havia nomenat el director i fundador del TNC, encara no feia dos anys, va decidir destituir-lo".
Per "rar que sembli", continua l'autor en el text, "els autors de la ideologia postmarxista de l'època van decidir recolzar el conseller i passar a l'atac del braç de l'empresa privada més privada".
A l'epíleg, l'autor anomena "executor" al cinquè conseller de Cultura de la Generalitat, Josep Maria Pujals, que el 1996 "va venir disposat a executar" el director fundador del TNC.
L'autor confessa que "pagaria per saber quines singulars contradiccions van empènyer el president a ordenar o permetre la destitució de la qual durant dotze anys havia estat el seu factòtum per alçar la gran piràmide de les arts escèniques".
Segons l'opinió de l'autor d'aquesta crònica històrica, després del teatre independent "va venir del dependent de les institucions, en què segueixen les disputes i les baralles".
Josep Maria Pujol ha considerat que en l'època actual "tothom, d'una manera o una altra, té algun suport financer, per petit que sigui, que si no és de la Generalitat és d'alguna institució financera o de la televisió, i els actors poden abocar-se al teatre perquè tenen salaris a la televisió".
.bmp)
No hay comentarios:
Publicar un comentario